NO ESCRIC ÈGLOGUES

 

Cames

Cames. Letizia Solinas

Irats e guuzens me’n partray 

s’ieu ja la vey, l’amor de lonh.

JOFRE RUDEL.

No hi havia a València dos cames com les teues.

Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,

amb una teranyina de llàgrimes als ulls.

On ets? On són les teues cames tan adorables?

Recórrec l’Albereda, aquells llocs familiars.

Creue les nits. Evoque les baranes del riu.

Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric.

L’espectre de Francisco de la Torre, potser.

No hi havia a València dos cames com les teues.

Llargament escriuria sobre les teues cames.

Com si anasses per l’aigua, entre una aigua invisible,

entre una aigua claríssima, venies pel carrer.

La carn graciosa i fresca com un cànter de Serra.

I jo t’evoque dreta sobre les teues cames.

Carregaven els hòmens els ventruts camions.

Venien autobusos de Gandia i Paterna.

Eixien veus del bars, l’olor d’oli fregit.

Tu venies solemne sobre les teues cames.

Oh la solemnitat de la teua carn tendra,

del teu cos adorable sobre les llargues cames!

Carrer avall, venies entre els solars, els crits,

els infants que jugaven en eixir de l’escola,

la dona arreplegava la roba del terrat,

l’home recomponia lentament un rellotge

mentre un amic parlava dels seus anys de presó

per coses de la guerra, tu venies solemne,

amb més solemnitat que el crepuscle, o amb una

dignitat que el crepuscle rebia de tu sola.

Tota la majestat amada del crepuscle.

No hi havia a València dos cames com les teues,

Amb la viva alegria de la virginitat.

Sempre venies, mai no arribaves del tot,

i jo et volia així, i jo ho volia així:

Nasquí per aguardar-te, per veure com venies.

Inútilment recórrec els crepuscles, les nits.

Hi ha els hòmens que carreguen lentament camions.

Hi ha els bars, l’oli fregit, les parelles d’amants.

Jo recorde unes cames, les teues cames nues,

les teues llargues cames plenes de dignitat.

No hi havia a València dos cames com les teues.

Un cadàver verdós, un cadàver fosfòric

va tocant les anelles, va preguntant per tu.

Es desperta Ausiàs March en el vas del carner.

Jo no sé res de tu. Han passat segles, dies.

Inútilment recórrec València. No escric Èglogues.

 

Reportatge

Paterna._Torre_1

 

Annunci

2 Pensieri su &Idquo;NO ESCRIC ÈGLOGUES

  1. Pingback: Estellés, entre besos i arraps - LOS OJOS DE MIRARLOS OJOS DE MIRAR

  2. Pingback: Estellés, entre besos i arraps, article de menorquetres

Rispondi

Inserisci i tuoi dati qui sotto o clicca su un'icona per effettuare l'accesso:

Logo WordPress.com

Stai commentando usando il tuo account WordPress.com. Chiudi sessione /  Modifica )

Google photo

Stai commentando usando il tuo account Google. Chiudi sessione /  Modifica )

Foto Twitter

Stai commentando usando il tuo account Twitter. Chiudi sessione /  Modifica )

Foto di Facebook

Stai commentando usando il tuo account Facebook. Chiudi sessione /  Modifica )

Connessione a %s...